Més Que Humà

Un idiota a qui la gent tracta com un animal; una noia reclosa, amb la sèva germana, en un enorme casalot, per la por del seu pare a un món exterior hostil; una nena amb poders màgics, que veu com la seva mare comparteix les hores de lleure amb diferents amants; dues nenes negres bessones que apareixen i desapareixen com follets, i un nen mongòlic, constitueixen els «freaks» principals de Més que humà, novel·la considerada com un dels relats fantàstics més interessants d'aquest segle.Theodore Sturgeon (Edward Hamilton Waldo, 1918-1985) va publicar a la revista «Galaxy», l'octubre de 1952, el relat «El neiï té tres anys», que va causar un fort impacte entre els lectors, per la seva audàcia i la seva qualitat narratives. Més tard, Sturgeon li va afegir dos capítols: una primera part, «El fabulós idiota», i una tercera, «Moral»', conformant la novel·la Més que humà amb la qual guanyaria l'International Fantasy Award el 1954 (un premi fugaç, de gran prestigi, que al cap de tres anys havia de guanyar J.R.R. Tol- kien amb El senyor dels anells). Al llarg de la novel·la també veurem desfilar d'altres personatges: l'adolescent Gerard (Gerry), el psicoanalista Stern, la família Prodd, el matemàtic Barrows, tots plegats no menys «freaks» que els anteriors, amb els quals formaran una galeria de personatges irrepetibles, «una memorable fantasia entorn al pròxim pas en l'evolució humana» (David Pringle).De l'extensa obra de Theodore Sturgeon cal destacar, a més de la novel·la que avui presentem i que el «New York Herald Tribune» va saludar com una obra mestra, Caviar, The Dreaming Jewels, Venus Plus X i Some of Your Blood.