A Les Presons Del Possible

Les presons del possible no són una descripció de lÆestat del món. Tampoc anomenen un intricat i curiós problema intel·lectual. Són els múltiples rostres en què es desplega el xoc amb un món que sÆha quedat sol. Anomenen lÆemergència dÆun problema que travessa lÆexperiència que qualsevol pot fer avui de la realitat: lÆexperiència que tot és possible però no hi podem fer res. LÆexperiència que tot es pot dir però no tenim res rellevant a afegir. LÆexperiència que a lÆhoritzó només hi ha més del mateix, una reiterada confirmació del que hi ha. Com és possible que en tota opció, alternativa o elecció es reprodueixi lÆobvietat dÆun mateix món? En un moment en què nous discursos emancipadors recuperen el concepte de possible com a horitzó dÆesperança, es fa urgent explorar a fons el lloc que ocupa aquest concepte en els nostres discursos, en la relació que podem mantenir amb la realitat, amb la producció dÆaltres realitats. És el que es proposa aquest llibre. Amb eines filosòfiques, que no defugen la dificultat dÆalguns dels conceptes centrals del pensament occidental (necessitat, contingència, realitat, possibilitat), lÆobra analitza com la noció de possible ha servit, des de lÆorigen, per organitzar la realitat canviant i fer-ne una cosa pensable, justificable i transitable.