Nova York

Friedrich Schiller diu que el poeta ingenu viu en harmonia amb la naturalesa, coneix la bellesa per intuïció i transmet la realitat com la veu. En canvi, el poeta sentimental s?integra al món a través del pensament i l?especulació. Però diu també que ni el caràcter ingenu ni el sentimental són capaços, aïlladament, de «realitzar l?ideal de la bella humanitat». Aquest ideal només pot sorgir de la unió d?un i altre. "Nova York" pertany a la darrera etapa de la producció poètica de Blai Bonet, i les obres d?aquest període s?acosten, cadascuna a la seva manera, a l?ideal del poeta sentimental. El reencontre amb la naturalesa es produeix a través de la cultura, entesa com a filosofia de l?existència, però hi queden rastres de l?antiga visió intuïtiva. A "Nova York", David Bowie, Al Brown, els joves autors de "graffitti" a les estacions de metro, Pasolini, Maria Callas i les ingènues referències a la cocaïna creen una temporalitat dislocada que ja no té res a veure amb la ciutat concreta de L?Evangeli segons un de tants i els altres llibres del segon període de Blai Bonet: Barcelona era una ciutat, Nova York és la Ciutat. Blai Bonet (Santanyí, 1926 ? Cala Figuera, 1997), poeta, novel·lista i crític d?art. Fill de família humil, va ingressar al seminari, però va haver d?interrompre els estudis eclesiàstics a causa de la tuberculosi. Bonet va escriure des del risc i la revelació, i la seva obra explora el cos, la fe, el desig, la malaltia i la paraula amb una intensitat extrema que trenca convencions formals i temàtiques. La seva obra poètica, amb títols com "El Color", "L?Evangeli segons un de tants", "El poder i la verdor" o "Nova York", n?és el centre i la manifestació més radical.