Esfuma'T, Gaudenci!

En Gaudenci és un noi de dotze anys, tres diòptries d'astigmatisme, una llitera rovellada d'on cau sovint, tres Masters de l'Univers que no es mira mai, muntanyes de llibre rebregats i tacats d'oli, i en aquest inici de curs no té cap aventura per explicar després de les vacances. Té tres germans: la Càndida, que s'està sempre penjada del telèfon, li diu "microbi repugnant", té un revés sensacional i un cul de la quaranta-dos (en Gaudenci diu que necessita trobar parella); la Lucil·la, que col·lecciona aranyes dissecades, es fica el dit al nas i mossega els nens de l'escola; i en Marcel·lí, que és una cosa petita que plora, fa baves i s'arrossega com un cuc. En Gaudenci, sempre capficat, pensa que potser un dia o altre descobrirà la misteriosa raó de l'existència; però, si no s'ho proposa, passarà per aquest món sense pena ni glòria i amb el convenciment que només és matèria biodegradable, és a dir, una cosa com un detergent ecològic. D'una manera o altra ha de justificar la seva existència i la quantitat d'energia que consumeix, oi? Finalment descobreix que potser és un mitja-merda, però tot observant les primeres passes d'en Marcel·lí pren il·lusió i embranzida: hi ha un munt de coses que li podrà ensenyar, al seu germanet...