Aixo Tan Tenebros

"Pronunciem una metàfora, com a mínim, cada vint-i-cinc paraules. En un dia, gairebé nou mil. En un any, més de tres milions. En tota una vida, al voltant de tres-cents milions. Les metàfores, com l'univers, tendeixen a l'infinit. I no ens n'adonem, fins que una interrupció en l'ordre natural de la comunicació ens fa sobtadament conscients que parlem amb metàfores". Vivim entre metàfores. No només en l'àmbit de la literatura. Parlem utilitzant les metàfores que van crear els nostres avantpassats i n'encunyem de noves, sumant-les a aquesta serralada infinita que representa el llenguatge. Però no som conscients de l'arma que tenim a les mans. Perquè la metàfora no representa únicament allò que ja és, sinó allò que podem arribar a concebre. Això les dones, carn sempre de metàfora, ho sabem bé. Oposant-se a la tendència actual de la literalitat i la puresa, aquest llibre és un al·legat en favor dels monstres i els espectres i del poder de les seves metàfores; un manual -el consell més important del qual segurament és fugir dels consells- per fer trampes a la vida gràcies a la literatura. Mar García Puig ens convida a emprendre un viatge lluminós entre les tenebres del llenguatge, allà on neixen les metàfores que condicionen els nostres murs, però també la nostra llibertat, amb un estil narratiu prodigiós que consolida l'autora com una de les grans veus de la nova generació literària actual.