Ocell De Bosc

A aquell que somia una mica, sobrevolant els t.pics claustrof.bics que ens empresonen en un cercle viciós, el tracten dÆingenu. Digueu-li lliure. A la Roma antiga, 'ingenuus' era aquell que sempre havia mantingut la condició de lliure, que mai no havia estat esclau. Al que somia una mica, digueu-li lliure.Acabo de pelar una de les taronges que em van regalar [...], me nÆha quedat enganxat el perfum als dits. Un pessigolleig cítric que, confós amb els records dÆinfantesa, sÆarrapa a lÆànim i triga a deixar-me tornar als diaris on, com dÆhabitud, es parla de guerres, tensions polítiques i desastres sobre els quals hauré dÆescriure, inevitablement, alguna cosa que no sigui completament .bvia. MÆestimaria més callar. Ja no sé què dir. MÆacosto els dits als llavis i aspiro lÆolor de tarongina. Torno a ser el nen arrapat a les flassades dÆhivern, que no vol saltar del llit per anar a lÆescola.... la truita no ha de ser seca, sinó esponjosa; i aix. sÆaconsegueix també a foc lent. Tot el que es fa a poc a poc, deia lÆàvia Remei, surt bé. En la lentitud, el temps fuig, per. la dolçor es queda.-----Les experiències al voltant del menjar, des dels primers records amb la família fins al present, són reviscudes en aquest llibre amb pausa i amb una ambició literària cada dia més difícil de trobar. Com a La finestra discreta, també de Libros de Vanguardia, Ocell de bosc és una barreja de dietari i llibre de mem.ries que beu de la tradició de Pla, Leopardi o Goethe.Diversos gèneres s'hi barregen: del narratiu a l'aforístic, de l'assaig literari a l'elegia. També hi treuen el cap figures de l'escena política, amb qui l'autor ha compartit taules i sobretaules. Sense oblidar la crítica a un temps que sÆesforça a ser tràgic i frívol alhora, un temps en el qual, com ja deia Jacques, el criat de Diderot, tothom corre i vola, però encara ningú no sap on va.