Les Transformacions D'Aristòtil : Filosofia Natural I Medicina A Montpeller : El Cas D'Arnau De Vila

Arnau de Vilanova (c. 1240-1311), un dels metges de més prestigi de l'edat mitjana llatina, és autor d'una extensa obra que va contribuir a definir la medicina com a ciència en el sentit escolàstic del terme. Utilitza els diversos gèneres de la literatura mèdica de l'època: el comentari a les autoritats mèdiques, el tractat teòric i de filosofia natural, els aforismes, la summa o compendi de medicina teòrica, el regiment de sanitat, la monografia especialitzada o el tractament específic adreçat a un pacient. La seva medicina s'inscriu dins el galenisme, que arriba a l'edat mitjana gràcies a les traduccions dels metges àrabs. En diverses de les seves obres, també hi constatem la influència d'Aristòtil. Els tractats de medicina teòrica inclouen un nombre major de referències a obres seves, ja que se serveixen de la filosofia natural aristotèlica per a desenvolupar diversos aspectes de la teoria mèdica. En aquest sentit, Arnau de Vilanova s'esforça a conjugar la filosofia natural aristotèlica amb la medicina i estableix les competències de cada una d'aquestes dues disciplines. Així, Arnau va definir la naturalesa de la disciplina mèdica i de la seva tasca com a coneixement, és a dir, com una ciència aristotèlica que procedia dels principis de les causes universals cap als efectes específics. Aquesta concepció va entrar en conflicte amb una altra manera d'entendre la medicina, més tècnica i pràctica, però amb el temps es va acabar imposant. Aquest llibre analitza la influència d'Aristòtil en la medicina i la filosofia natural d'Arnau de Vilanova.