La Guerra Dels Segadors

La Guerra dels Segadors és una de les fites de la història de Catalunya: un veritable «lloc de memòria». A principi de 1640, va esclatar una revolta rural i popular de grans proporcions contra els excessos comesos pels exèrcits de Felip IV, a la qual va seguir una rebel·lió política encapçalada per la Diputació del General que va conduir Catalunya a emparar-se amb la corona francesa entre 1641 i 1652. Xavier Torres explica de forma suggestiva la naturalesa del conflicte, sorgit arran de la pressió fiscal i política exercida pels governants de la monarquia hispànica que transgredia les Constitucions catalanes. Eren unes mesures que posaven en perill l'articulació política entre la Corona i Catalunya, fonamentada en el pactisme, i que van donar pas al secessionisme i a un protagonisme insòlit dels pagesos, dels menestrals i del poble menut de les ciutats, alhora que van provocar la divisió en els estaments privilegiats. L'autor analitza el patriotisme com un dels elements del conflicte, i en remarca l'índole constitucional, derivada del vell dret de resistència i no pas del nacionalisme. Alhora, posa en relleu la centralitat de la Guerra dels Segadors en la memòria històrica, tal com testimonia l'himne de Catalunya.