La Catalanofonia

L'esdevenidor de la llengua catalana ha de fer front a un conjunt de reptes d'extraordinària magnitud. Un d'ells, ens atreviríem a dir que d'una importància cabdal, és l'establiment efectiu d'una autèntica comunitat d'interessos, si més no culturals, entre els habitants de la complexa i fragmentada xarxa de territoris on senyoreja. Per a l'autor, les sinergies necessàries s'assoliran defugint els plantejaments identitaris i centrant els esforços en l'àmbit comunicatiu. És en aquest sentit que s'ha d'interpretar l'aposta pel terme catalanofonia. Situar el debat en l'àmbit comunicatiu ens ofereix una interpretació menys ideologitzada del conflicte i apunta el camí cap a una comunió de polítiques lingüístiques compromeses amb la viabilitat de la llengua catalana en un entorn multilingüe. El llibre ens aporta informació sobre els tres eixos fonamentals de la planificació lingüística autòctona: el formal, el funcional i el de l'adquisició de la llengua. La gestió normativa i la dinàmica estandarditzadora, la intervenció institucional i social sobre els usos i l'acció des del món educatiu en el gruix dels territoris de parla catalana seran objecte d'atenció en la primera part de l'obra. En la darrera es presenten informacions demoscòpiques recents sobre la dimensió, l'estructura i la dinàmica dels grups lingüístics de l'espai catalanòfon.