Meus Amics, El

A en Victor B+óton, la solitud i les +nsies dâÇÖestimar i ser estimat el devoren. Veter+ de la Gran Guerra, malviu en una pensió dels suburbis de Par¡s i detesta la idea de guanyar-se la vida treballant. Es un n+ufrag solitari que sâÇÖaferra desesperadament a qualsevol tauló que troba en un oce+ dâÇÖincomprensió. Sensible, de vegades obtús, sovint orgullós, propens a lâÇÖautocompassió i addicte al frac+s, B+óton és lâÇÖarquetip de lâÇÖantiheroi que desafia amb la seva fr+gil pres+¿ncia lâÇÖhostilitat que representa, ara i sempre, la ciutat moderna.Emanuel Bove va escriure Els meus amics amb només vint-icinc anys. El seu estil despullat i de precisió quirúrgica âÇöcinematogr+fic, gairebé antiliterariâÇö va fascinar el públic franc+¿s de fa un segle. Després va venir un llarg per¡ode de letargia i oblit editorial, per+Ý la posteritat és pacient, i lâÇÖobstinació dels admiradors de Bove âÇöBeckett, Michon, Handke, Vila-Matas, P+mies i el mateix prologuista de la nostra edició, Jordi CornudellaâÇö fa temps que ha convertit Bove en un cl+ssic, i Els meus amics, en una obra mestra.-«Ningú com ell té el do del detall colpidor-», Samuel Beckett-«LâÇÖexperi+¿ncia de llegir Bove és única-», Pierre Michon-«Bove va experimentar un tipus de solitud nova, diguem-ne contempor+nia, desconeguda fins aleshores-», Enrique Vila-Matas-«Bove hauria de convertir-se en el patró dels escriptors (purs), més que Kafka, i de la mateixa manera que Txékhov i Francis Scott Fitzgerald-», Peter Handke