Els Colors Dels Dies

El paradís perdut de la innocència Aquell estiu va ser llarg i inoblidable per a l'Albert i l'Elisenda. Avorrits ja de Barcelona, a primers d'agost arriben a Cadaqués, on els seus pares han llogat un apartament per passar-hi dos mesos de vacances. Els dies van escolant-se lentament, al ritme xafogós de l'estiu: recorren llocs desconeguts, coneixen nous amics, experimenten noves pulsions en el seu cos i viuen plenament en un món lliure, solar, que sembla creat només per a ells. Per a l'Albert, la vida es desplega davant seu en una inesgotable gamma de colors, sensacions i noves conviccions. Però tot canvia durant un temporal violentíssim de pluja i vent que els deixa aïllats de tothom. «Llavors es dóna el fenomen meravellós. Només dura res, uns segons, però l'Albert els viu a càmera lenta. S'acosta a la porta d'entrada per tancar-la. Agafa el pom amb la mà esquerra. Empeny la porta, que es resisteix pressionada pel vent, i quan està a punt de tancar-la, s'esquitlla a l'apartament una bola de foc.» Els colors dels dies narra l'aprenentatge sentimental i sexual d'un nen que viu el pas de la infància a l'adolescència amb una intensitat prodigiosa i una imaginació desbordant.