El Pobre Músic

Franz Grillparzer (Viena, 1791-1872) Nascut en una familia conservadora, estudia dret i exerceix durant un breu període de professor privat. L'any 1813 inicia la seva carrera a l'administració pública de l'imperi austríac, que no abandonarà fins la seva jubilació, l'any 1856. Malgrat que Grillparzer va ser reconegut bàsicament com a dramaturg -en les seves obres s'observa una influència clara de Schiller i del barroc espanyol-, destaca també la seva poesia lírica i, com a prosista, un volum d'estudis crítics sobre el teatre espanyol i "Der arme Spielmann" (1848). A partir d'un impuls autobiogràfic, Grillparzer expressa en aquesta obra el seu univers psíquic i reflecteix una gran incongruència entre intenció i realitat, voluntat i capacitat. El pobre músic és l'al·legoria d'un fracàs i de la insistència melancòlica -l'elecció del violí no és casual- en l'amor per l'art i, sobretot, en la dignitat més enllà del pragamatisme social. Grillparzer uneix en aquestes pàgines l'autobiografia i l'expressió social de tota una època. El pobre músic va ser llibre de capçalera de Kafka, que el llegia a la seva germana en veu alta perquè pogués apreciar-ne el ritme i el sentiment vital.