El Metge Josep Torrubia Zea

Sota l'aparença d'un metge cordial, s'amagava un home que havia sigut, primer, aprenent de joier a Marsella i, després, mestre d'una escola racionalista a Gràcia. Educat a Barcelona al si d'una família d'origen andalús, en un ambient lliurepensador i de conviccions republicanes, estudià medicina amb vora quaranta anys, casat i ja pare de dos fills. Acceptat per la maçoneria, va pertànyer a la lògia «Democracia» de Barcelona, al mateix temps que militava en formacions socialistes. Des de 1927 exercí la professió al Masnou, on esdevingué un metge estimat pel poble i les autoritats municipals. El seu ferm compromís en totes les iniciatives de canvi social durant els anys de la República l'obligà a partir a l'exili el 1939 amb la seva família i un nombrós grup de masnovins. A França, cercaren refugi al camp tots plegats, fent de pagesos, fins que l'ocupació dels nazis els abocà a comprometre's de nou amb la lluita antifeixista, ara en els rengles de la Resistència. Després de l'alliberament, Josep Torrubia, «commandant-médecin» de les Forces Françaises de l'Intérieur, fundà a Tolosa de Llenguadoc un hospital per atendre, primer, els ferits de l'operació Reconquesta d'Espanya i, un poc més tard, els refugiats espanyols. Era el cèlebre Hospital Varsòvia, que dirigí fins a l'agost de 1946, quan hagué de dimitir a causa de tensions internes i externes; aleshores, passà a col?laborar amb la Creu Roja Republicana Espanyola. Amic de Joan Comorera, els conflictes aparellats a la Guerra Freda l'allunyaren del PSUC, sense que això signifiqués la renúncia als ideals de justícia i llibertat que l'havien animat des de la seva joventut.Rosa Toran. Doctora en Història i professora en diversos instituts de batxillerat. L'any 1988 obtingué la Borsa d'Estudis Agustí Duran i Sanpere dins els Premis Ciutat de Barcelona, i el 2021 se li va atorgar el I Premi Bones Lletres d'Assaig Humanístic per l'obra Hilda Agostini. Les armes de la raó d'una mestra republicana, protestant i maçona, i pels treballs realitzats juntament amb Cèlia Cañellas sobre la política escolar de l'Ajuntament de Barcelona i el seu personal polític, i les dones en els consistoris durant la Segona República i a la rereguarda durant la guerra. Responsable d'arxius i publicacions de l'Amical de Mauthausen i altres camps, comissària d'exposicions i autora de llibres i articles sobre la deportació republicana als camps nazis, el 2015 fou guardonada amb el Premi Bages de Cultura.Àlvar Martínez-Vidal. Professor d'història de la medicina i de la ciència, vinculat actualment a l'Institut Interuniversitari López Piñero-Universitat de València i a la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats (CSIC, Barcelona), és autor de diversos estudis sobre la labor humanitària duta a terme a França, a l'exili, pels metges republicans espanyols i, en especial, pels catalans. Recentment, ha coordinat el dossier «La ayuda médica humanitaria a los refugiados españoles en Francia (1939-1950)», publicat per la revista Dynamis (2020), que aborda la mobilització mèdica transnacional davant la penosa situació sanitària, de milers de refugiats, sobrevinguda arran de la Retirada i l'èxode a França el 1939.