Déu, El Mal I El Meu Càncer

L'experiència d'un càncer o d'una altra malaltia greu pot ser una bona ocasió per aturar-se en la vida i fer-se assossegadament les qüestions transcendents que sembla que mai no tinguem temps de fer-nos. I entre aquestes demandes, a més de la de com arribar a la maduresa, n'hi ha una d'eterna: la del perquè del mal. Déu hi té alguna cosa a veure, en les malalties i en els mals del món? Lluís Busquets Grabulosa, escriptor i professor, ha patit aquesta experiència i ens n'ofereix, amb una sinceritat descarnada, no sols la vivència de la seva circumstància i el dietari de les dues operacions quirúrgiques que va haver de sofrir, sinó la situació d'una llarga i complicada convalescència, que el va dur a la jubilació amb el sobrepuig de les reflexions que tot plegat li ha comportat. I ho fa des d'una fe interpel·ladora, que, sovint, segons ell, també és dubte, vacil·lació i desconcert, atès que el creient, encara que no ho sembli, és una mena d'incrèdul que s'esforça cada dia per començar a creure, tot desempallegant-se de les formes de paganisme que el tenallen, tot pugnant, vulgues no vulgues, per afrontar aquestes qüestions a la recerca d'una maduresa personal. Com diu el prologuista, el llibre «traspua vida i sinceritat», «tothom s'hi pot trobar reflectit, qüestionat o identificat». I és que «la diferència entre els seus escrits anteriors i el sentit general de Déu, el mal i el meu càncer és que en aquells es parlava des de la raó i aquí es parla des de l'experiència». L'autor se serveix sovint de filòsofs, sociòlegs i teòlegs reconeguts i de maîtres à penser catalans -Raimon Panikkar, Lluís M. Xirinacs, Ramon M. Nogués, Francesc Torralba, Jaume Boteyà- i arriba a la conclusió no sols que el Déu de Jesús en el qual vol creure -i ens n'explicita els trets característics segons el seu esguard personal- és l'anti-mal per excel·lència sinó que no pot condemnar ningú a cap mena d'infernà En definitiva, un llibre original, íntim, apassionant i enriquidor.