Alfons El Magnanim

Alfons el Magnànim va ser un dels monarques més brillants del segle xv.Malgrat tot, «els tres reis trastàmares han estat figures incòmodes per a lahistoriografia catalana», escriu Flocel Sabaté.Vicens Vives destacava que l'originalitat històrica del Magnànim esfonamenta en el fet d'haver centrat l'eix dels seus dominis en el regne de Nàpols,conquerit el 1442 i convertit en el centre de l'Imperi catalanoaragonès. I hiafegeix: «En donar a la seva conquesta una ?existència' italiana, el Magnàniml'empeltà d'idees catalanes, perquè només Catalunya havia tingut ideesmediterrànies en la Corona d'Aragó».Alfons el Magnànim va conquerir Nàpols, va sotmetre el papat a la sevavoluntat, va doblegar el poder de Gènova i va combatre els avançamentsturcs als Balcans. Des de Nàpols i Sicília va contribuir a la fructificació delRenaixement fent de mecenes de les arts i dels sabers.Ara és el moment de retornar a l'única aproximació rigorosa i completaescrita sobre el Magnànim, l'obra d'Alan Ryder, publicada el 1990 desprésd'una llarga i intensa recerca. Juntament amb El naufragi de Catalunya. Laguerra Civil Catalana del segle xv, Ryder completa la història dels momentscrucials del nostre passat. Des d'aquests dos llibres magníficament escrits,com indica Abel Cutillas, «es pot començar a refer la història de Catalunya».«Una obra monumental, completa i equilibrada, que aprofundeix en unpersonatge que va néixer i es va formar com a noble castellà, va esdevenir hereude la Corona d'Aragó i afrontà les tensions polítiques i socials dels territorisrebuts, alhora que s'endinsava en una realitat mediterrània que el conduiriaa esdevenir un príncep italià, portador de les profecies que el definien com adefensor de la Cristiandat enfront del perill turc i receptor i impulsor d'un nouconcepte de monarquia, amarat d'Humanisme. Ryder és capaç d'encaixar elsdiferents vessants d'aquesta realitat complexa i posar la figura del Magnànim enel seu lloc històric. Per això, a hores d'ara, la seva aportació continua essent nosols vàlida sinó imprescindible». Flocel Sabaté.