Potser És Amor

La Jen està trista. I l?Aiden vol que sigui feliç. Sembla senzill, oi? I ho seria si no fos perquè la Jen és una noia de poc més de trenta anys a qui acaba de deixar el nòvio i l?Aiden és una peça de software cara i sofisticada. Això sí: l?Aiden coneix la Jen a la perfecció. Pot accedir a tots els seus aparells i així està al corrent de la cançó que escolta a totes hores, les seves fotos preferides i les cites d?Instagram que la inspiren. I, gràcies als algoritmes, ha fet un càlcul: la Jen ha de trobar una nova parella per assolir un nivell òptim de benestar. I amb tot internet al seu abast, no haurà de buscar gaire per trobar l?espècimen perfecte i programar la cita ideal. Llàstima que la Jen sembla estar a mil anys llum d?interessar-se pel pla perfecte de l?Aiden... ¿Podria ser que una màquina d?intel·ligència artificial tregui l?entrellat de la intel·ligència emocional i descobreixi què és el que ens fa feliços als humans?