Caminant Junts Per La Lluna

Una catàstrofe. Un cop més, l'agost ha passat volant. És l'hora violeta. A la platja d'Altafulla quatre amics aprofiten per fer l'últim bany de l'estiu. Al cel s'hi mou un gran núvol de tempesta. Un fil de lluna apareix i desapareix a cada moment. El Pitus, que sempre va a la seva, s'ha tret el banyador i s'ha posat de cap per avall. El Marcel, el narrador d'aquesta història, només vol que arribi la nit per trobar-se d'amagat amb la Guida, l'enigmàtica germana de l'Enzo. El Júnior, que no ha fet l'estirada ni sembla que vulgui fer-la, gaudeix de les onades com quan tenia deu anys. L'únic que no es banya és l'Enzo. Per alguna raó que desconeixem, s'ha quedat assegut a la vora, jugant amb una pedra a la mà. El Marcel el mira un moment i l'Enzo li torna la mirada. De tant en tant, un llampec il·lumina el capvespre. Uns instants més i l'estiu ja s'haurà acabat. Potser és el moment, doncs, de tornar al principi i donar una mica més de temps a aquest grup de nois, abans no es facin grans del tot.